El grup de les Terres del Ebre ja té enllestit el seu primer disc, "Sorolls" (Música Global 2008).
Guanyadors del Premi Joventut del Concurs de Maquetes Sona 9 2006, Vitruvi, representen el millor de la collita del nou pop en català i que en el seu cas, ens arriba de les Terres de l'Ebre, una zona oblidada per molts però fortament reivindicada pels autòctons, ja que el sud també existeix, musicalment parlant. La formació de Rasquera i Ginestar ha entrat a la primera divisió del pop-rock català amb un disc on deixen clara la seva passió pel pop.

Vitruvi han abandonant les cançons amb el punt melancòlic i de to gris que caracteritzava les seves primeres maquetes i han vist la llum amb unes composicions plenes de vitalitat i d'optimisme, tot i que en el disc també hi ha moments per la reflexió. I a Sorolls, el culpable d'aquest nou so i de treure el millor de cadascun dels components del grup ha estat Àlex Rexach, músic experimentat que ha format part de grups com Glaucs i que com a productor del disc ha sabut trobar el que tant buscaven i desitjaven Vitruvi, un so on la melodia sobresurt en la construcció d'unes cançons que miren de reüll tant al pop melodramàtic de grups com Radiohead, Coldplay o Keane, però també a la psicodèlia dels seixanta i amb els Beatles en el punt de mira i planejant per tot el disc. I és que la varietat de recursos musicals és la nota predominant a Sorolls. De bon principi ens trobem la rockera i psicodèlica “El camí dels perdedors”, però també moments d’arquitectura pop amb la clàssica “El llarg viatge”, una cançó que ha patit diferents transformacions en la seva curta existència, o ”Una història a mida”, petita simfonia de pop costumista i existencial que fa encara més gran un disc que ha tingut diferents col·laboradors com Jofre Bardagí (veu a “Sorolls”), Joan Masdéu (veu a “Vampir”) o el mateix Àlex Rexach, que toca el sitar i la slide a unes cançons extraordinàriament efectives.